dilluns, 21 de novembre del 2011

DESCOBRIM EL MAC: Taller de collage



El passat dia 20 d'octubre, la nostra activitat mensual DESCOBRIM EL MAC va estar dedicada a un taller familiar de collage. Dirigit per la professora de l'Ateneu Marutxi Beaumont, una bona colla, sobretot de nens i nenes, van poder gaudir d'un matí diferent i creatiu amb uns resultats sorprenents.

El sentit de l'activitat era vincular-la a l'exposició Wood Type Blues de l'artista America Sanchez, que ha estat a la sala temporal del MAC fins el 20 passat de novembre, i els participants al taller van basar les seves obres en les d'aquest reconegut artista.


dijous, 17 de novembre del 2011

Presentació de la revista VALLESOS



 El 18 d'octubre va tenir lloc a la sala d'actes del MAC, la presentació oficial a Cerdanyola de la nova revista VALLESOS. Gent, terra i patrimoni.

L'acte va comptar amb la presència de la regidora de Cultura Montserrat Montiel i el director de la revista Vicenç Relats. La historiadora de l'art Eva Jové va participar amb una intervenció sobre el modernisme (ella va ser l'autora d'un article dedicat al MAC en el primer número de la revista) i el periodista Juan Antonio Hidalgo va fer la presentació del web de l'Arxiu Mimó, dedicat al polític, historiador i col·leccionista d'art Jaume Mimó i Llobet (Cerdanyola, 1893-1964).


Festival de Blues 2011: conferència musical al MAC


En el marc del darrer Festival de Blues de Cerdanyola, el 14 d’octubre passat vam poder gaudir a la sala d’actes del Museu de la conferència musical "DESDE LA CUNETA", VEIENT PASSAR ROBERT JOHNSON.

Al llarg de l’acte, van passar davant nostre els aspectes més significatius d’aquest clàssic músic que va ser Robert Johnson:  la seva època, la seva vida, la seva llegenda, la seva herència, en un repas amenitzat amb la música d’un bluesman del segle XXI, Hernan Senra “Chino”, que posà fons a les imatges i la narració de Manuel López Poy.

--------------------------
Robert Johnson va venir al mon en un petit poble de Mississippi al 1911, en una època d’extrema duresa i grans canvis, en la que ser negre en el Sur dels Estats Units, era estar condemnat a la misèria i a la segregació racial. Començaven a donar-se els grans canvis i invents del Segle XX i Robert Johnson estava cridat a posar un important gra de sorra en la cultura popular del segle.

Va morir als 27 anys, en un episodi tan obscur com llegendari. Fou l’últim acte d’un personatge que es va catapultar des de un oblidat racó del Delta del Mississippí dins a convertir-se en una llegenda universal de la música que neix de l’ànima afroamericana: el blues.

Robert Leroy Johnson fou un nen d’infantesa curta, feines dures, paternitats difuses i amors abundants. Un vividor nat, va recórrer els camins del seu temps, fins que un dia, diu la llegenda, es va topar amb el Diable en un encreuament de camins i d’allà en va sortir amb l’ànima hipotecada i la genialitat musical en les puntes dels dits.

Va deixar rere seu una enorme llegenda, una biografia escassament documentada,  29 cançons que sustenten bona part de la historia del blues, dues fotografies que l’han convertit en una icona i una herència artística que ha estat recollida per les grans estrelles de la música que va del blues al rock&roll.


Mostra "Coincidències insòlites": Togores-Manolo 1927





 Dins del programa “Coincidències insòlites” de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, es retroben, vuitanta-tres anys després, algunes de les peces que els dos artistes catalans van realitzar a Prats de Molló el 1927.

La mostra, inaugurada al MAC el passat 6 d'octubre, està formada per un oli, un dibuix i un cartell de Togores, una escultura de Manolo Hugué i diversa documentació.

Les Coincidències es podran veure a la sala Laboratori del MAC fins al 27 de novembre, posteriorment es presentaran al Museu d’Art de Sabadell el propoer 13 de desembre.



“Togores, Manolo”, Prats de Molló, 1927

L’estiu de 1927 Manolo Hugué i Josep de Togores compartiren estada a Prats de Molló, on per aquella època residia l’escultor. Tots dos artistes pertanyien a la galeria Simon de Daniel-Henry Kahnweiler, un dels marxants més importants de l’època i que va ser el responsable del sobrenom pel que es coneixerien la companya de Manolo, Totote (Jeanne de Rochete), i la filla de Togores, Tití (Roser).

Algunes obres que tots dos artistes van realitzar a Prats de Molló van formar part d’una exposició que Kahnweiler va organitzar a la galeria Wolfsberg, de Zuric, el 1928. Togores es va encarregar de realitzar el cartell litogràfic amb una figura femenina que apuntava el canvi que experimentaria cap a l’abstracció, amb un dens i interessant joc tipogràfic. A la part inferior de la composició hi apareix la silueta d’una peça que Manolo havia realitzat a Prats de Molló: el cap de la filla de Togores, la petita Tití. El pintor cerdanyolenc, per la seva banda, havia fet a la localitat francesa un retrat a l’oli de Manolo i un dibuix de la seva dona, Totote. El cap de Tití (Tête de fillete) està modelat en gres i commou pel candor de la peça i la simplificació, entre primitiva i moderna. En una carta que Togores va escriure a Manolo a finals de 1930 li comentava que el cap magistral que havia fet de la seva filleta a Prats causava l’admiració de tothom qui anava a casa seva. Picasso va tenir també ocasió de fer un comentari elogiós d’aquest retrat, que va poder veure a la Galerie Simon, de París. El retrat a l’oli de Manolo destaca per la seva intensitat i el de Totote rep un tractament característic dels dibuixos de Togores, pràcticament amb un traç continu, però ja amb la introducció de l’ombrejat.

Els dos artistes devien intercanviar-se algunes obres després de la mostra, un fet inusual ja que la producció era propietat del seu marxant. D’aquesta manera el cap de Tití va passar a la col·lecció privada de Togores i els retrats de Totote i Manolo a mans de l’escultor. Tête de fillete va ser adquirit pel Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola que el va dipositar al Museu d’Art cerdanyolenc. Les obres de Togores van ingressar als Museus Municipals de Sabadell per donació de Camil Fàbregas (Moià, 1906 – Sabadell, 2003), escultor que va conèixer Manolo Hugué l’any 1935 a les Galeries Syra, de Barcelona. Després de la Guerra Civil, establiren una relació fluida i constant quan Manolo, malalt, es va instal·lar a Caldes de Montbui.

Vuitanta-quatre anys després, els retrats de Tití i Totote tornen a coincidir en aquesta petita mostra dedicada a la trobada de dos dels artistes catalans més destacats de la històrica Galeria Simon, de Daniel-Henry Kahnweiler.

dijous, 3 de novembre del 2011

"Wood Type Blues" d'America Sánchez, nova exposició temporal



La interacció del Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) amb el Festival de Blues ve de llarg, artistes de renom han fet el cartell, l'original del qual passa a formar part del fons del museu i enguany tenim el privilegi de comptar amb l'artista AMERICA SANCHEZ.


Paral.lelament al Festival, el dimarts 27 d'octubre es va inaugurarar a la sala temporal del MAC  l'exposició "Wood type blues, collage d'America Sánchez", que es podrà veure fins el 20 de novembre. A partir de diferents fragments de cartells tipogràfics recollits al Mar de Plata, América Sánchez (Buenos Aires, 1939) presenta una sèrie de collage que enllaça amb la seva faceta de reconegut dissenyador gràfic. La mostra també inclou, com és habitual, l'obra original del cartell del festival d'aquest any.


America Sanchez és el nom utilitzat, en homenatge a la seva mare, pel dissenyador gràfic i dibuixant argentí, instal·lat a Barcelona, Juan Carlos Pérez Sánchez, nascut a Buenos Aires el 1939. Tot i que ja començà la seva carrera de grafista a l'Argentina a principis dels anys seixanta, dins un estil modern i amb influències del pop-art, ha estat a Catalunya, des del 1965, on ha desenvolupat la seva llarga tasca professional. Ha fet cartells, logotips i campanyes publicitàries per a les marques Vieta, Vinçon, la Caixa, Torraspapel, Cerveses Moritz, i per a l'escola EINA, el Col·legi d'Arquitectes, la Generalitat de Catalunya, la candidatura Olímpica de Barcelona, el Futbol Club Barcelona, el ran Teatre del Liceu, el Festival Grec,  l'Ajuntament de Barcelona, la Mercè, el Tricicle, el Casal Lambda, entre moltes altres institucions. El 2010 va estar el responsable del redisseny de Vilaweb. El seu estil s'aparta del racionalisme d'origen bauhausià i busca molt sovint el toc irònic amb molt d'enginy. És autor del llibre, bàsicament fotogràfic, Barcelona gráfica. Va donar els originals dels seus cartells a la Biblioteca de Catalunya, que publicà sobre la seva obra el llibre 202 cartells America Sanchez (2006). Ha obtingut el premi Laus en sis ocasions, així com el Premio Nacional de Diseño de 1992, i el Ciutat de Barcelona de 2001.