La peça es va presentar com a "joia del museu"
amb motiu del Dia Internacional dels Museus, i va ser presentada
públicament el dia 15 de maig per la Diputada de l'Area de Cultura de la
Diputació de Barcelona, Sra. Mireia Hernàndez, i la regidora de Cultura de l'Ajuntament de
Cerdanyola Sra. Montserrat Montiel. Aquesta peça es quedarà en préstec
al MAC durant un període de 5 anys.
Josep Viladomat Massanas és un dels
representants de l’escultura postnoucentista catalana. Va participar en el grup
dels Evolucionistes, fundat l'any 1917, tractant de reaccionar contra el
modernisme a partir de la recerca del realisme basat en el barroc català i
l’admiració per Arístides Mallol i els escultors grecs. La seva obra es mou
entre el classicisme i el realisme.
La peça representa una noia jove nua que s’està tocant la cuixa. Va
ser realitzada l’any 1936 amb el nom de Nu tot i que també es coneixeria
com a Nu del blau per les circumstàncies en què va ser feta, ja que no
aconseguia trobar cap postura de la model que satisfés a l’artista fins que la
noia li va mostrar un blau que tenia a la cuixa. Viladomat va tornar a repetir
aquest gest a l’escultura de Diana Moderna de 1949. Amb aquesta peça, l’any
1936, va obtenir el Premi Campeny, a l’Exposició de Primavera que es va
celebrar al Saló de Montjuïc. Aquest
Premi va ser instituït per la Generalitat de Catalunya per mitjà del Decret de
data 9 de maig de 1934, s’atorgava a l’escultor d’una obra inèdita i el premi
era de 5.000 pessetes. Posteriorment l’obra va ser adquirida per la Diputació
de Barcelona que en conserva dos exemplars en bronze.
El nu femení és un motiu
predominant entre els escultors catalans de la generació de Viladomat.
S’identifica sovint amb un nou model de nació catalana i amb la idea de la dona
com a mare i esposa dedicada i com a transmissora de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Viladomat
seguiria un model clàssic de nu jove, proporcionat, destacant el ritme i
l’harmonia. La seva obra també presenta influències formals dels mestres del
Quattrocento italià com Donatello i Verrocchio, amb un classicisme que dialoga
sovint amb el realisme i l’anècdota.
Josep Viladomat
es va establir a Cerdanyola cap al 1924, arran del seu matrimoni amb Emília
Lena, filla de l’escultor italià Alberto Lena que dirigia la secció artística
de la fàbrica Uralita dedicada a la realització de reproduccions artístiques. A
Cerdanyola Viladomat va treballar als tallers Lena i va realitzar bona part de
la seva producció fins a l’esclat de la Guerra Civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada