dijous, 13 d’abril de 2017

Nova edició del Festival [C]Screen




Organitzat per l’entitat [Plat Artístic], el festival [C] Screen es desenvoluparà al llarg de tot el 2017 amb dues parts, igual que l'any anterior. 

La primavera estarà dedicada al curtmetratge de dansa i la tardor al curtmetratge de ficció. Amb la col.laboració del servei de Cultura de lAjuntament de Cerdanyola, les sessions de primavera es desenvoluparan al Museu dArt. 

Les sessions dels dies 28 al 30 d’abril aniran encaminades a la commemoració del Dia Internacional de la Dansa.

El programa d'activitats el trobareu en aquest esdeveniment de Facebook, i també us podeu baixar el llibret del programa en format pdf des d'aquest enllaç. 


Ja som a la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya!




Des d’aquest mes d’abril el Museu d’Art de Cerdanyola s’integra com a membre de ple dret a la Xarxa de Museus d’Art deCatalunya (XMAC) que aplega els 16 museus d’art més rellevants del país.

El Pla de Museus de Catalunya contempla l’ordenació dels museus registrats en quatre grans “constel·lacions de centres” o xarxes temàtiques. En aquest sentit, el Pla preveu que el Museu Nacional d’Art de Catalunya sigui el centre de capçalera que articula els museus d’art amb un esperit de complementarietat i de col·laboració entre ells.

La Xarxa dels Museus d’Art neix amb l’objectiu de desenvolupar serveis, projectes i activitats conjunts, per aconseguir entre tots els museus que la conformen una major projecció social, turística i científica. Els objectius principals de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya són la millora en la documentació, coneixement i accessibilitat de les seves col·leccions, i el desplegament de programes de treball conjunts, dins del respecte de la missió específica de cada museu. El treball d’interrelació d’aquesta xarxa ha de potenciar la tasca que aquests centres tenen en la dinamització cultural del seu entorn, obtenir més rendiment dels recursos amb els que compten els museus territorials, disposar d’un lideratge artístic i conceptual que els permeti incrementar el grau d’exigència i actuar com a aparador de la creació i els artistes del seu territori.

Els primers beneficis de l’entrada del Museu d’Art de Cerdanyola a l’XMAC seran perceptibles d’aquí  ben poc. Ja s’han començat a vehicular donacions, com ara la d’un moble modernista amb vitrall cloisonné. També està previst que el MAC pugui rebre el dipòsit d’obres de Josep de Togores que es troben al fons del MNAC i que complementaran la sala dedicada a l’artista cerdanyolenc. Per altra banda, el Museu Nacional té previst inaugurar el mes de juny una gran retrospectiva dedicada a Ismael Smith comptant amb la col·laboració del MAC que cedirà una vintena de peces i coordinarà un programa conjunt d’activitats. El museu serà també visible a l’aplicatiu l’Aparador que localitza als museus de la xarxa.

dimecres, 12 d’abril de 2017

Activitats a l'entorn de l'exposició "Fotollibres. Aquí i ara"


Al llarg dels mesos de març i abril hem desenvolupat diverses activitats en el marc de l'exposició Fotollibres. Aquí i ara. La fotografia ha estat una de les tècniques que hem explorat al MAC en diverses ocasions, i l'auge del fotollibre ha estat el protagonista en els darrers mesos.

El 16 i 23 de març van tenir lloc les dues sessions d'una activitat pensada per a joves: De la fotografia al llibre. Taller de creació de projectes fotogràfics, i el dia 28 una trobada-diàleg amb el fotògraf Israel Ariño

Al mes d'abril han participat en els tallers de fotollibres diversos grups de gent gran de Cerdanyola i alumnes de l'Escola d'Art de Sant Cugat.

Totes les activitats han estat dirigides per l'entitat A Bao A Qu i finançades per la Generalitat de Catalunya.


dimecres, 5 d’abril de 2017

Posant nom i rostre a la presència femenina




En el marc dels actes del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 23 de març vam dur a terme l'activitat  Les 'Muses' del MAC. Dones, artistes, protagonistes conjuntament amb la regidoria d'Igualtat.

El projecte Les Muses del MAC va sorgir fa uns anys per donar més protagonisme a la relació de les dones amb la creació artística, molt minsa i poc exposada al MAC, i que enguany ha rebut un impuls important gràcies a la tasca de quatre alumnes en pràctiques del grau de Història de l'Art de la UAB.

A la col·lecció permanent del museu, unida pel fil conductor del modernisme, sí que hi ha una gran presència femenina i per això ens vam proposar posar cara i nom a les protagonistes representades en pintures, dibuixos i escultures.


Les dones amb presència a algunes de les obres exposades al MAC són la Júlia Peraire, que va ser parella d'en Ramon Casas; Laura Albéniz, filla del compositor Isaac Albéniz, que destacarà en l'àmbit de la il·lustració i la pintura; Ana María Smith, germana d'Ismael Smith i amb una obra gairebé perduda del tot; i la Mercè Gallén Ibáñez, cerdanyolenca que va servir de model per l'estatua de la República.


L'acte de presentació d'aquesta recerca es va complementar amb una visita guiada -a càrrec de les redactores del treball i els tècnics del museu- i una xerrada de l'especialista en història de les dones, Isabel Segura, que va fer un recorregut per algunes de les figures femenines més destacades vinculades al modernisme, una època en la qual les dones deixen de ser representades per representar-se elles mateixes amb noves narratives. Lluïsa Vidal, Pepita Teixidor, Clotilde Cerdà, Dolors Aleu,Antònia Opisso o Tórtola Valencia són algunes de les dones que des de diverses disciplines comencen a qüestionar el paper de la dona en la societat.

A l'exposició permanent del MAC ja hi podeu trobar les fitxes sobre aquestes primeres dones protagonistes, i seguirem treballant en aquest projecte en el futur, ampliant la llista.



dilluns, 20 de març de 2017

Mostra sobre l'escultor Francesc Juventeny


Francesc Juventeny i Boix (Montcada i Reixac, 1906 – Cerdanyola, 1990) va començar a formar-se com a escultor amb 14 anys, de la mà del sacerdot Mossèn Garriga, vicerector de Cerdanyola, de seguida va trobar el recolzament pel pintor Marian Espinal, que li va fer de mecenes als primers anys, i va estar d’aprenent al taller de Josep Viladomat. De jove es va traslladar a Barcelona per estudiar en diverses escoles d’arts plàstiques, combinant-se els estudis amb la feina d’aprenent al taller d’escultura Centelles, treballant posteriorment als tallers de Josep Clarà i Josep Llimona passant a marbre diverses obres. L’escultor va establir el seu taller a l’avinguda Gran Via Prat de la Riba de Cerdanyola, antigament de Nostra Senyora dels Àngels. S’especialitzà en escultura funerària i religiosa. 

Era un escultor tradicional amb un gran domini de la pedra i caracteritzat per l’ús d’un classicisme endolcit i barroquitzant. Juventeny, amb nombrosa obra a tota la comarca, va participar a les Exposicions de Primavera celebrades a Barcelona. El 1941 va formar part de l’exposició col·lectiva “Promoción Mediterránea” i Primer Salón, i el 1942, de la Nacional barcelonesa. A Cerdanyola va modelar la placa d’homenatge a Francesc Layret, a partir d’un model de Josep Viladomat i un Sant Martí per a la façana lateral de l’Ajuntament, ambdues obres perdudes, i diverses escultures religioses per a la parròquia de Sant Martí: la Immaculada, el Sant Crist i la imatge del Sant Martí bisbe. Va ser alcalde de Cerdanyola entre el 1951 i 1959. Tot i que també va excel·lir en el gènere del retrat i el nu, la seva producció escultòrica està molt vinculada a la iconografia religiosa, trobant-se la inflexió culminant de la seva obra al Monestir de Montserrat, per al que esculpí tres obres. Les seves escultures es caracteritzen per uns rostres masculins de caràcter i actitud viril i uns de femenins elegants i dolços, rostres tant característics que sovint Juventeny fou reclamat per refer la cara d’algunes escultures.

Juventeny va formar un taller de reproduccions de figures en motlle que va anomenar Jullar (unió del seu cognom i el de la seva dona). Va ser una peça clau en l’escola escultòria de Cerdanyola, que endinsa els seus orígens en la fàbrica d’escultures LENA, els tallers Gomara o el de Viladomat, i que arriba als nostres temps gràcies a la seva tasca de mestre dels seus deixebles Francesc Garriga i Salvador Mañosa.

Tot i que algunes obres seves formen part de l'exposició permanent del MAC, el 17 de març vam obrir a l'Espai Arc una petita mostra del fons del museu d'aquest escultor, amb obres donades per la família. Es podrà veure fins el 30 d'abril.




dimecres, 15 de març de 2017

8 de març



Obrim aquesta entrada amb una imatge de les autèntiques "muses" del MAC, dones que ens ajuden a tirar endavant el projecte, i celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb algunes activitats.

El dia 3 de març es va passar el documental Teresa Rebull, Ànima desterrada, amb debat posterior amb la presencia de la seva directora Susanna Barranco. 

El Dia 8 de març vam tenir diversos grups de l'escola Serraparera que van fer una visita guiada a mida, centrada en les dones de la col.lecció del MAC. Va ser una experiència molt satisfactòria i sorprenent!

Diumenge 12 de març vam acollir el Concert de les Dones, a càrrec de Sira Hernández en el marc del Cicle de Música de Cambra que organitza cada any la regidoria de Cultura al MAC.

El 15 de març Dones per la Igualtat projectarà la pel·lícula Histèria a la sala d'actes.

I pel dia 23 de març hi ha prevista l'activitat Les “Muses” del MAC. Dones, artistes, protagonistes; una conferència a càrrec d’Isabel Segura que es complementarà amb una visita guiada al fons del Museu a càrrec de l’equip impulsor del projecte.

Són activitats que acull el MAC amb el suport de la Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Cerdanyola i de diverses entitats que han volgut implicar-se.

Seguirem reivindicant!



divendres, 3 de març de 2017

Cicle de Música de Cambra 2017


L'actuació de De la Carmela al MAC el 26 de febrer va obrir el Cicle de Música de Cambra que continuarà el diumenge 5 de març amb Clàudia Cabero, cantant que s'acompanya de guitarra i looper i que comença a ser coneguda a les sales de Barcelona amb el seu apropament a clàssics de la cançó com Silvio RodríguezLeonard CohenEnrique Morente o Lluís Llach.

Dissabte, 11 de març, a les 19h, es presentarà l’espectacle Immòbil Moviment, una acció musical i poètica en quatre blocs consistent en un relat visual d’Isaac Carbonell, amb interpretació musical al piano de Rafael Güell i poemes de Jordi Condal.

El cicle finalitzarà el diumenge 12 de març amb un concert molt especial a càrrec de la pianista Sira Hernández que forma part dels actes al voltant del Dia de la Dona. Sira Hernández explicarà el paper de la dona en el mon musical amb la seva pròpia experiència com a intèrpret i compositora.

Tots els concerts del Cicle de Música de Cambra 2017 són gratuïts i d'aforament limitat a la capacitat de la sala d'actes del MAC. 


Joves, Target impossible?


Els dies 23 i 24 de febrer de 2017 es van celebrar les XIX Jornades de Museus i Educació del Museu Marítim de Barcelona, sota el títol Joves, target impossible?. El nombre d’inscrits va ser ser de 95 persones (i cal sumar-hi 11 ponents), procedents de grans centres de Barcelona, petits museus locals de tot Catalunya i institucions i empreses culturals diverses.

Les jornades es van centrar en aquest públic perquè si bé encara són pocs els museus que tenen una oferta pensada per aquest col·lectiu, es detecta un gran interès per involucrar-lo a les nostres institucions i un cert grau de desorientació a l’hora de fer-ho.

El MAC vam ser convidats com a ponents i vam presentar el nostre programa de Joves amb el títol Els programes joves d’un museu novell. Experiències del Museu d’Art de Cerdanyola. La nostra intervenció la podríem resumir així:

Més enllà de les tasques habituals dels museus com la conservació, documentació i exhibició del patrimoni, entenem que una de les funcions importants que cal desenvolupar és la implicació directa amb l’entorn immediat que acull el museu.

D’entre els diversos sectors de públic usuari i potencial del MAC, els tècnics hem detectat un buit d’edat entre l’ensenyament obligatori i l’inici del període universitari o d’estudis superiors. Especialment dirigit a aquest sector, des del 2013 hem anat dissenyant el que anomenem “Programa Jove”.




Aquesta voluntat d’implicació amb l’entorn, va molt més enllà del fet d’aconseguir un públic que de manera activa visiti les instal.lacions i/o participi en les activitats habituals de difusió que desenvolupa el MAC. En aquest grup d’edat, que podríem establir de manera aproximada entre els 15 i els 25 anys d’edat, es troben joves amb vocació artística, que fan batxilletarts artístics, que estudien a escoles d’art o que bé de manera autodidacta, inicien el seu camí dins de la producció artística. Alguns han fet les seves primeres exposicions, alguns es mouen en cercles fora de l’àmbit local, altres busquen on mostrar el seu treball... Pensant en aquest públic emergent, hem  marcat uns objectius i línies de treball.

L’objectiu bàsic del programa és detectar el talent i donar-li suport per tal que aquests joves puguin desenvolupar millor la seva tasca com artistes emergents. En la mesura del possible i amb les limitacions que tenim (pressupostàries, de personal, d’instal.lacions...), des del museu podem facilitar diversos serveis d’utilitat per a aquest sector.

Un segon objectiu és que el museu serveixi a la societat de manera activa. Igual que el MAC treballa altres públics amb necessitats especials (gent gran, salut mental, públic escolar, universitaris...) i cada sector necessita un “programa a mida” atesa la seva especificitat, també aquest públic jove emergent mereix un programa específic.

Una de les característiques del “sector jove” és que rarament vindran al museu i menys amb la idea de trobar suport. Així que és des del museu que hem d’anar a buscar-lo.

Finalment, vam explicar les activitats principals que desenvolupem en aquest programa, que afavoreixen la interacció dels usuaris entre ells i amb la comunitat:

- Tutories
- NitLab MAC
- Mostra de Curtmetratges de Cerdanyola
- Jornada d’Art i Joves
- Cscreen
- Stage d’Art
- Promoció d’il.lustradors joves amb l’edició de cartells d’esdeveniments




divendres, 17 de febrer de 2017

Fotollibres. Aquí i ara





Fotollibres. Aquí i ara és el títol de la nova exposició temporal que vam inaugurar al MAC el passat 10 de febrer amb la presència de la regidora de Cultura Elvi Vila i del comissari de l'exposició Pepe Font de Mora.

L'objectiu és apropar al públic el fenomen recent dels fotollibres i mostrar el canvi de paradigma que ha representat en la fotografia d'autor al nostre país, i ho fa de la mà de fotògrafs com Ricardo Cases, Cristina De Middel, Óscar Monzón, Aleix Plademunt, Simona Rota, Txema Salvans, Carlos Spottorno i Antonio M. Xoubanova, que exposen els seus treballs a la paret, acompanyats per una dotzena de fotollibres d'altres autors.

Un dels comissaris de l'exposició organitzada amb fons de la Fundació Foto Colectania, Pepe Font de Mora, va citar al fotògraf i teòric Joan Fontcuberta per explicar els fotollibres "per la necessitat dels fotògrafs d'anar més enllà d'epatar amb una sola imatge i construir llenguatge i narració". Font de Mora recorda que el boom de qualitat i quantitat dels fotollibres d'autors espanyols "correspon a una generació molt ben formada que davant la dificultat de trobar un accés a les sales d'exposicions busquen altres formats per fer arribar la seva obra al públic". A diferència dels llibres de fotografia dels autors dels anys 60, que eren projectes forjats des de la individualitat, "les noves generacions articulen els llibres com un treball en equip que ofereix un resultat únic".

L'exposició consta d'una selecció de vuit treballs presentats en paret al costat dels seus llibres i una dotzena de fotollibres més que pretenen ser un reflex de la varietat tant de gèneres fotogràfics com de col·lectius, dissenyadors, editorials i autors que protagonitzen l'auge del fotollibre.

Amb la seva exhibició al MAC, on es podrà veure fins el 13 d'abril, aquesta mostra finalitza la seva itinerància.


Nou programa d'activitats




El dia 16 de febrer es va presentar en roda de premsa el programa d'activitats del Museu del primer semestre de 2017, juntament amb el programa de Ca n'Oliver i del Cicle de Música de Cambra. 

La portada l'ocupa la imatge d'una obra d'Ismael Smith que ara fa 100 anys va ser portada del programa de 1917 del Sardanyola Gran Casino.

Al MAC el podeu recollir físicament, però també us el podeu descarregar seguint  aquest enllaç.

Com sempre, us anirem informant de les novetats per correu electrònic i a través del nostre grup de Facebook.

Gràcies per seguir-nos!

dimecres, 11 de gener de 2017

Història de l'art. Cicle de conferències





El 10 de gener va tornar el cicle de conferències sobre història de l'art que organitza l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola amb el suport del MAC.

Atès l'èxit que van tenir les sessions anteriors, es reprenen novament, també a càrrec de l'historiador de l'art Quim Módenes. Les xerrades ens acosten a diversos períodes artístics de manera divulgativa un cop al mes, ara dedicades als segles XIX i XX.

Les sessions són obertes a tothom i funcionen per taquilla inversa. No cal inscripció i es desenvolupen a la sala d'actes del MAC com ja és habitual.

Adjuntem el programa.

dimarts, 3 de gener de 2017

El MAC: de casino dels senyors a museu del poble




El MAC: de casino dels senyors a museu del poble



“A hacer más grata la estancia en esíe pintoresco pueblo, contribuyen las funciones que frecuentemente se dan en el Teatro-Casino que se levantó el año pasado y en el que tuvo lugar ayer domingo un notabilísimo concierto” (La Vanguardia, 11 de setembre de 1895).

Aquest “pintoresco pueblo” de què parlava la Vanguardia fa poc més de 100 anys és Cerdanyola, que llavors era un poblet que no arribava als mil habitants. I el “Teatro-Casino” a què fa referència era l’edifici avui conegut com a Can Domènech i que actualment acull el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC). L’esmentat article començava amb aquestes línies :

El hermoso tiempo que continúa reinando, es causa de que no haya abandonado todavía esta agradable residencia ninguna de las familias que forman la colonia veraniega, cada año más numerosa, y escogida.”

La “colonia veraniega” la formaven algunes bones famílies de Barcelona, gent acomodada, artistes, industrials, rendistes... un grup heterogeni, difícil de quantificar, que cada estiu aterrava a Cerdanyola (pels volts de St. Joan) i no marxava fins al setembre. I així, aquell petit i tranquil poblet format majoritàriament per pagesos i gent molt senzilla, s’omplia de vida. Els estiuejants portaven amb ells els seus gustos exòtics i cars, res a veure amb els locals, i no barrejar-se era un dels seus signes d’indentitat. Parlem d’una societat no tan llunyana en el temps, on la diferència social era molt marcada i tothom tenia clar quin era el seu lloc. Per això, els anomenats “senyors de Barcelona” van crear el seu propi món en aquest entorn, i això incloïa els seu propi i exclusiu espai de relació: el “Teatro-Casino”, obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas,  va ser creat el 1894 per i només per als estiuejants i, com a molt, els polítics i càcis locals que controlaven la vila.

L’edifici que acull el MAC va ser el primer casino de Cerdanyola (al 1915 vindria el segon, molt més luxós, al carrer de Santa Anna), punt de trobada, espai d’art (teatre, concerts...) i d’esbarjo (balls, sopars...), per on van passar algunes de les personalitats més importants de la Catalunya del moment. Avui, més de cent anys després, Can Domènech, és un museu, i ha esdevingut, de nou, un punt de trobada, on torna a sonar la música i hi tenen lloc l’art i la cultura des dels àmbits més diversos: exposicions, concerts, teatre, espectacles infantils, conferències... Però el més important és que li hem donat la volta: Can Domènech no és ja aquell espai exclusiu per a rics, sinó un equipament obert a tothom.

Els dracs i el bestiari modernista





Una de les característiques més significatives del modernisme és el gust pel món oriental, l’exotisme i la fantasia. A aquesta tendència comuna amb la resta de moviments europeus coetanis el modernisme català hi afegeix la recuperació romàntica del passat medieval, amb tot el repertori fantàstic del bestiari que inunda les gàrgoles, misericòrdies i miniatures del gòtic. Des de fa mil·lenis totes les cultures han representat monstres i criatures fantàstiques, des de Mesopotàmia a la Xina,  passant per Egipte, Amèrica o l’art africà, però l’origen de la iconografia dels dracs, sirenes, grius i d’altres éssers fantàstics  que trobem al Modernisme i a l’art occidental l’hem de buscar al món grec i a tota una sèrie de tractats geogràfics i ètnics que, centrant-se en la Índia i Etiòpia localitzen tot de criatures reals i inventades. Aquests escrits neixen al voltant del 326 aC quan Alexandre Magne va envair la Índia i es va fer acompanyar de científics que plasmaran els seus descobriments geogràfics. La flora i la fauna d’aquelles terres devia impressionar als conqueridors i provocar la seva imaginació. Posteriorment, aquests tractats van anar recuperant-se i adaptant-se en nous escrits com el Physiologus d’Alexandria o les Històries naturals de Plini, fins que a l’edat mitjana conflueixen al Bestiari. En aquell moment aquests éssers adquiriran una nova connotació al·legòrica passant a tenir una càrrega moral i representant així els vicis i virtuts dels homes, la lluita del bé i el mal o simplement una funció humorística o bé apotropaica, d’expulsió dels mals auguris.

La majoria de representacions dels éssers fantàstics que apareixen al modernisme català recuperaran la iconografia medieval heretada del bestiari. En el cas concret del drac, la seva presència és més rica i abundant. El drac és un rèptil i un ésser híbrid, com a tal heretarà les connotacions negatives de la serp com a encarnació del mal i del dimoni. Però també serà un dels elements més representants a la pintura, l’escultura, la forja, el vitrall o les joies,  sovint com a referent de la llegenda de Sant Jordi. En aquest sentit, de la mateixa manera que la rosa, la presència constant s’explicaria per ser un símbol del patró de Catalunya i de la recuperació de la identitat nacional.

El drac en d’altres cultures ha gaudit de significacions ben diverses. A l’Extrem Orient és un animal aquàtic, productor de la pluja, viu a l’aigua i fa que neixin les fonts. A la Xina hi ha dracs aquàtics i aeris, associats al raig i al tro. Era una imatge de l’emperador i símbol de la bona sort i la vigilància. Al Japó era el deu de la pluja. La doctrina hindú el relaciona amb el principi del món. I a la tradició clàssica el drac assumeix la figura del guardià del Vellocí i del jardí de les Hespèrides.